VINT-I-CINC ANYS SENSE SCHULTZ

D'aquí uns anys, els aficionats de la Penya recordaran Tariq Kirksay per ser el jugador que sempre actuava amb una cinta al cap de la mateixa manera que visualitzen el Tanoka Beard de la primera etapa a Badalona amb un mocador al cap o a Mike Schultz amb unes enormes canelleres de gairebé un pam de llarg. Tres jugadors nord-americans que han deixat empremta al Joventut i que en el cas d'aquest últim diumenge 21 de juny es compleixen 25 anys de la seva mort, víctima de una leucèmia.

Schultz, sempre amb les seves canelleres (o benes) blanques, va ser una d'aquelles apostes de risc que molts clubs es veuen obligats a fer per manca de recursos econòmics o perquè no acaben de trobar el jugador desitjat al mercat i el temps se'ls acaba.

L'estiu de 1984, Aito afrontava la seva segona temporada a la banqueta del Joventut amb l'objectiu de millorar el tercer lloc obtingut el curs anterior. Amb la continuitat de la base nacional (Rafa Jofresa, Montero, Margall, Villacampa, Jiménez...) va apostar per canviar la parella d'estrangers per fer el salt qualitatiu. Greg Stewart i l'espectacular David Russell no van continuar. Per reforçar el joc interior va arribar el canadenc Gerald Kazanowski, un clàssic jugador blanc d'equip, bon rebotejador i sacrificat en defensa, i no es va acabar de decidir amb l'altre estranger. Va tenir a prova Dave Magley, Charly Jordan i Norm Anchrum, però cap dels tres el van convèncer.

Anava passant el temps i la Lliga era a punt de començar. Quan faltava una semana per l'inici de la competició, Schultz va arribar a Badalona i l'Aito se'l va endur per jugar uns amistosos a Carmona i Jerez. "Sap fer una mica de tot, reboteja i defensa molt bé i, sense ser un excel.lent llançador, tampoc es mostra insegur de cara l'anella", va dir el tècnic a la tornada d'Andalusia donant el seu vist-i-plau al fitxatge.

En poc temps, Schultz es va convertir en un ídol de l'aficio verd-i-negra per la seva professionalitat a la pista, on suplia la manca de técnica amb una entrega sense límits i on es van fer famosos els seus heterodoxes ganxos.

El seu impacte a la Lliga ACB va ser excel.lent. Va acabar la temporada 1984-85 amb una mitjana de 15,5 punts i 10,2 rebots per partit, el quart millor en aquest aspecte per darrera Steve Trumbo (Fórum), Kenny Austin (Espanyol) i Claude Riley (CAI). Amb la seva contribució el Joventut va pujar un esglaó i va ser finalista de la Copa i de la Lliga ACB, on se li va escapar el títol a Badalona contra el Real Madrid després d'haver aconseguit una històrica victoria en el primer partit de la final (es jugava a un màxim de tres partits) per 86-111.

Malgrat la seva aportació, Schultz no va continuar a Badalona. Potser la seva afició per la cervesa -portava el cotxe carregat de caixons de fusta amb botelles de 33 cl. i va ser reiterdament denunciat per la Guàrdia Urbana- va aconsellar la seva marxa. Alfred Julbe, que es va fer càrrec de l'equip a l'anar-se'n Aito al Barça, va apostar pel retorn de dos vells coneguts de la casa, Greg Stewart i Art Housey, peró la temporada següent va repescar Schultz.

Schultz va tornar per segona vegada a Badalona després d'haver jugat un any a Primera B amb el Caja de Ronda i on va patir problemes oculars que el van fer estar un temps de baixa. Aquesta vegada també va arribar de forma precipitada, com a substitut temporal de Winfred King, un excel.lent pivot que havia jugat en el Breogán i que no va a arribar a debutar amb la Penya a causa d'una lesió de genoll.

La sort va estar de costat de Schultz aquesta vegada. El dia que va jugar el seu primer partit, King va recaure de la lesió i això va fer que Schultz es quedés fins a final de temporada formant parella amb Reggie Johnson, tot un campió NBA amb Philadelphia 76ers. El seus números van tornar a ser força bons, 17,2 punts i 9,4 rebots per partit, completant una molt bona temporada amb els títols de la Lliga Catalana, Supercopa i Copa Príncep d'Astúries i els sots-campionats de Lliga i Copa, ambdós davant el FC Barcelona.

Malgrat tot, Schultz no va continuar a la Penya i va seguir la seva carrera a Espanya en equips de Primera B, l'Obradoiro, el Júver Mürcia i el Badajoz, amb el que només va jugar tres partits la temporada 1989-90 a causa de la leucèmia que el va acabar portant a la mort.

La matinada del 21 de juny Schultz moria a l'Hospital de Sant Pau. Unes setmanes abans, la Penya i el Júver (reforçat amb Audie Norris) havien jugat un partit amistós al pavelló d'Àusies March per recaptar fons. La intenció era portar el jugador a Seattle, a l'hospital on Josep Carreras s'havia sotmès a un transplantament de mèdul.la òssia, però ja no s'hi va ser a temps.

Als 35 anys es truncava la vida de Mike Schultz, un rodamon del bàsquet -havia jugat a Holanda, Bélgica, Suïssa i Filipines abans d'arribar a Badalona- que va trobar l'estabilitat profesional a Espanya i que te l'honor de ser el primer jugador de la Universitat de Houston en ser proclamat MVP de la conferència. Un guardó que només quatre jugadors han aconseguit a la història d'aquesta universitat, entre ells Hakeem Olajuwon.