La confirmació del traspàs d'Àlex Suárez al Real Madrid, que ha pagat els 300.000 euros que figuraven en la clàusula de rescissió del seu contracte, ha tornat a posar de relleu la capacitat formativa de la pedrera de la Penya i també la impossibilitat del club per retenir els seus joves talents. La manca de múscul financer per fer front als pressupostos dels clubs sustentats pels ingressos del futbol i dels d'altres nodrits amb ajudes institucionals obliga cada temporada a la Penya a reiventar-se per a sobreviure.
Des que Juan Ramón Fernández va abandonar el 1979 el club en que es va formar per reforçar la posición d'aler del FC Barcelona, el Joventut ha patit en les quatre últimes dècades un degoteig de fugues de canterans que s'ha intensificat notablement els últims anys.
Enrere queden els temps en que molts jugadors de la casa van haver de buscar-se el futur fora de Badalona per la impossibilitat de fer-se un lloc en l'equip sènior o simplement perquè el club considerava que havien acabat un cicle al Joventut. Jordi Pardo, Jordi Llorens, Sergi López, Ferran López, Alfonso Albert, Carles Ruf, David Rosa, David Solé, Dani Pérez o el mateix Josep Maria Margall van abandonar el Joventut sense que el seus adéus signifiquesin cap trauma. L'única sortida a contracor d'un canterà va ser la de José Antonio Montero, que a l'estiu de 1990 se'n va anar al Barça per convertir-se en el jugador més ben pagat de la Lliga ACB amb 90 milions de pessetes (542.000 euros) per temporada.
Tot i això, el primer base alt del bàsquet espanyol (1,93 m.) va abandonar la Penya amb 25 anys i després d'haver romàs nou temporades en el primer equip. Res a veure amb les últimes fugues, en les que cada vegada s'escurça més l'edat dels jugadors que deixen el club i conseqüentment les temporades de presència al sènior.
Els primers greus problemes econòmics de la Penya van arribar el 1994, paradoxalment després d'haver-se convertit en l'equip de referència del bàsquet espanyol en guanyar una Eurolliga, dues Lligues ACB i una Copa Korac en quatre temporades. Amb l'excepció de Jordi Villacampa, les grans figures de l'equip van anar marxant en els següents tres anys: Ferran Martínez, Mike Smith, Corny Thompson, Harold Pessley, i també els canterans Juanan Morales (1995), Tomàs Jofresa (1996) i Rafa Jofresa (1997). Però en el seu cas ho van fer amb una edat respectable. Morales i Tomàs Jofresa tenien 26 anys i Rafa Jofresa, 30.
És a partir del 2000 quan la majoria de canterans que el Joventut no pot retenir se'n van del club sent encara molt joves: Raül López (20 anys) i Sergi Vidal (19), el 2000; Albert Miralles (19), el 2001; i Àlex Mumbrú (23), el 2002. Aquest últim va tornar el 2004 a la Penya però dos anys després se'n va tornar a anar al Real Madrid, convertint-se en l'únic canterà que ha deixat dues vegades la primera plantilla verd-i-negra.
En la segona etapa d'Aíto com entrenador de la Penya, entre 2003 i 2008, el club va experimentar una revifada esportiva que el va fer guanyar una Copa ACB, una Copa ULEB i una FIBA Eurocup, a més de ser tres vegades semifinalista de la Lliga ACB, amb un equip en el que van coincidir una gran fornada de canterans. Rudy Fernández (2008) i Ricky Rubio i Pau Ribas (2009) van deixar el Joventut atrets per les ofertes que van rebre. El base del Masnou ho va fer amb només 18 anys, el que el situa com el canterà assentat al primer equip que ha marxat més jove, però ha va fer després de quatre anys com a integrant de la primera plantilla.
Tret de Pere Tomàs (5 temporades) i d'Henk Norel (4), cap dels últims canterans que han abandonat el club verd-i-negre ho han fet amb tants anys a la primera plantilla. Quan Marko Todorovic va canviar la Penya pel Barça el 2012 era jugador del CB Prat, vinculat al Joventut, i l'any passat Guillem Vives ho va fer amb només una temporada com a jugador ACB. Ara Suárez ho fa després de dues com a membre exclusiu de la primera plantilla.
UNA PEDRERA INESGOTABLE
La pedrera de la Penya ha sofert una fuga de talents any rere any davant la impossibilitat del club per retenir-los. En l'última edició de la Copa ACB els sets equips que van competir amb el Joventut a Las Palmas tenien jugadors o entrenadors amb passat verd-i-negre, molts d'ells sorgits de les categories inferiors. Aquestes són les principals pèrdues sofertes degut a la manca de capacitat económica del club.
ANY JUGADOR EDAT ANYS 1r. EQUIP DESTÍ
1990 José A. Montero 25 9 FC Barcelona
1995 Juanan Morales 26 8 Real Madrid
1996 Tomàs Jofresa 26 8+1 vinc. Unicaja
1997 Rafael Jofresa 30 13 FC Barcelona
2000 Raül López 20 2+1 vinc. Real Madrid
Sergi Vidal 19 1 vinc. TAU Vitòria
2001 Albert Miralles 19 1+1 vinc. Ourense
2002 Àlex Mumbrú 23 3+2 vinc. Real Madrid
2006 Àlex Mumbrú 27 2 Real Madrid
2008 Rudy Fernández 23 5 Portland
2009 Ricky Rubio 18 4 FC Barcelona
Pau Ribas 22 2+2 vinc. Caja Laboral
2011 Josep Franch 20 2+2 vinc. Múrcia
2012 Marko Todorovic 20 2 vinc. FC Barcelona
Henk Norel 24 4+2 vinc. CAI
David Jelinek 21 2+1 vinc. Olin Edirne
2013 Pere Tomàs 23 5+1 vinc. CAI
2014 Guillem Vives 21 1 Valencia
2015 Àlex Suárez 21 2+2 vinc. Real Madrid
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada